Tecnologia
En l'indústria actual, existeixen molts processos en els quals l'aport calorífic no és possible realizar-lo per mitjà d'un sistema directe. Quan el material a escalfar és inflamable, quan és possible causar una descomposició tèrmica del mateix o el número de punts de consum és considerable, o bé quan és necessari aconseguir un escalfament regular a elevada temperatura, s'ha de recórrer al mètode de calefacció indirecta, utilitzant com agent transmissor de calor segons les temperatures exigides, l'aigua, el vapor, productes orgànics o masses fosses de sals o metalls.
La substància que s'hagi d'usar com a portadora de calor, haurà de satisfer inicialment les següents condicions:
- Ser barata i de fàcil obtenció
- Bona estabilitat tèrmica
- No ha d'atacar els materials de construcció del sistema
- Baixa volatilitat
- Bones propietats de transferència de calor
- Baix punt de solidificació i baixa viscositat
L'agent transmissor de calor amb les propietats calorífiques més favorables és l'aigua, ja que permet transmetre grans quantitats de calor fins a 100 ºC sense pressió, i per sobre d'aquest nivell, en forma d'aigua a pressió o vapor d'aigua. Així mateix, encara que el cost del tractament de l'aigua és considerable, el preu del producte en sí no és elevat i és de fàcil obtenció.
No obstant, l'augment de temperatures imposa condicions considerables a les instal.lacions i als materials. A 180 ºC, l'aigua desenvolupa una pressió de vapor de 10 bar, arribant a 50 bar per a una temperatura de 260 ºC. Això implica una sèrie d'exigències (obra civil, conductor de caldera) i riscos inevitables. D'una altra banda, els problemes de corrosió, manteniment i tractament de l'aigua, són coneguts per tothom. Tot això fa, com veurem més endavant, que el sistema de calefacció indirecte per vapor es trobi avui en dia en franca regressió.
Amb els agents transmissors de calor de tipus orgànic, també anomenats fluids tèrmics, és possible operar amb pressions molt baixes, dintre d'una gamma de temperatures fins a 350 ºC.
Els problemes de corrosió són inexistents i el seu baix risc possibilita l'ubicació de les calderes en les pròpies naus de treball sense necessitat d'obra civil especial. D'altra banda, el fet de treballar sempre en fase líquida, sense canvi d'estat durant el procés, comporta un estalvi energètic important en comparació amb el tradicional i convencional circuit de vapor (pèrdues entàlpiques dels condensats).
Segons el seu origen i característiques, es distingueix entre fluids tèrmics de tipus sintètic i de tipus mineral. El primer grup es troba format per derivats del petroli aditivats amb la finalitat d'aconseguir una millora en determinades propietats. Els olis tèrmics de tipus mineral són combinacions d'hidrocarburs també aditivats, sent la diferència bàsica entre ambdós grups, el rang de temperatures de treball, més elevat en els olis tèrmics de tipus sintètic.
La tecnologia del fluid tèrmic és conceptualment molt simple i ha irromput amb força en tots els sectors i processos industrials.
